NOVEMBRE.

No fa tant de l'estiu,
però ja veiem les primeres fulles caure,
una altra vegada com cada any, com un cercle girant una vegada i una altra.
Ja puc fer olor les castanyes en el lloc de la cantonada prop de la plaça,
una altra vegada com cada any, on t'espere per si et torne a veure.
Queda't amb mi només per a veure passar el temps, queda't amb mi.
Encara puc aguantar el fred però prompte arribarà la neu una altra vegada,
com cada any, per a cobrir-ho tot i fer-ho desaparèixer.

Sempre m'ha agradat Novembre.
Per què?
Perquè comença a fer fred. Eixe fred que tant m'encanta.
Perquè els carrers d'Alacant es vesteixen d'abric i olor a castanyes rostides i crêpes.
Perquè les meues decisions pel matí oscil·len entre la llana o el vellut.
Perquè pots sentir el sol del mig dia com un lleuger pessigolleig en la cara.
I aqueix sol, no sé perquè et fa sentir bé.
Qualsevol excusa és vàlida per a equilibrar-te, o per a oblidar-te del món.

Guns 'n' Roses - November Rain.