TROBE A FALTAR.

Si te quieres venir, puedo pasarme a buscarte.

Si te quedas conmigo para que pueda contarte

lo mucho que te necesito.

Aunque creo que ya lo sabes, voy a volver a decirlo:

que te quiero más que a nadie,

que te sigo queriendo lo mismo.

Los Planetas - Señora de las Alturas.

8 Maig 2010.

-Gracias

-De nada, te quiero.

...

Trobe a faltar moltes coses.
Forma part de l'ésser humà, o açò diuen.
Trobe a faltar la innocència, a la meua àvia, les vesprades de col·legi, els viatges en família... però gens s'allunya tant com els dies en els quals m'alçava amb la sensació d'equilibri i estabilitat, que em feien veure que tot anava bé; que no hi havia per què preocupar-se.
Jo a açò li cridava motivació, ara li cride felicitat.

El cos em demana pau, per a no autodestruir-se. I fa algun temps que no em sent "sana".
Trobe a faltar tenir ganes de tot. Trobe a faltar sentir que el que m'ocorre està sent real... real i espontani, de manera natural.
I sobretot, la qual cosa més enyore és somriure.

Perquè almenys, la meua manera de ser feliç és eixa. Començar i acabar el dia sent conscient que tot el que m'ocorre és real i espontani.
Des d'una discussió fins a una abraçada.
Però real.
I açò fa temps que no ho veig.
Tant de bo fóra 8 de maig.
Tant de bo tot tornara a ser com abans.