dijous, 18 de març del 2010

NO SEMPRE ÉS BLAU.




Oh, no. I see a spiderweb is tangled up with me.
And I lost my head and thought of all the stupid things I've said.
Oh, no. What's this? (...)





En realitat no solament existisc jo. Que el món, és món sense la meua existència.
Hauria d'haver-me adonat abans.
O potser haurien d'haver tirat de mi; d'aqueixa corda que em permetia sostenir-me en l'aire, i arribar fins al cel.
On el vertigen m'impedia veure qualsevol punt de vista.
Mai vaig sentir màgia així.
Em vas idolatrar com a una deessa. La de la bellesa, i l'amor. La del Rock&Roll.
No em vulgues, que em puge a dalt. Amb tu va ser fàcil.
I jo que pensava que el cel sempre era blau.
Hauria d'haver-me adonat abans.

2 comentaris:

  1. Aquellos que dicen que eres una persona fria, calculadora, incluso mala. ¿Alquien así podria escribir algo tan bello? Yo creo que no... Sé que no. ¡Que les jodan!


    Te quiero choli.

    ResponElimina
  2. hola fea, me encanta lo que escribes y como lo haces. a ver si ns vemos algun dia no? te echo de menos ratona! jajaj

    si, me he hecho una cosa de estas
    Soy bea :)

    ResponElimina